Palles sobre el nou disc I
Eps! No ens equivoquem. El títol del post no fa referència a un tipus de pràctica fetitxista d’onanisme a sobre discos compactes -o vinils-. No.
Fa referència més aviat a un seguit d’idees pretesament intel·lectuals sobre la preproducció, la gravació i la mescla. El que se’n diria més o menys producció artística, idees vagues, conceptes, …
En el nostre cas, les palles són sobre el disc de títol, cada cop menys provisional, Fluctuacions Apostoflants, que esperem enllestir ben aviat i que vam gravar a principis d’abril als estudis Casafont de la Vall d’Ora (Solsonés).
El que ve a continuació pretén ser seriós i va ser enviat via e-mail a un músic català:
“El plantejament musical és arriscar-nos i intentar gravar unes peces crues i vicerals. Fer el contrari que amb el disc que et vam passar, que en aquell cas pretenia -vist amb més perspectiva sense aconseguir-ho del tot-, ser molt produït i precís en la forma. Estem en un moment que ens sentim molt còmodes tocant els quatre junts, improvitzant, autoversionant-nos constantment i crec que aquestes sensacions s’han de poder plasmar. Com a banda hem trobat un fil molt interessant d’on estirar.
Si a això hi sumes la falta de temps i pressupost, la solució perfecte és fer una gravació de la base musical a l’antiga: bataca, baix, guitarra i teclat tots a la vegada en tres peixeres més la sala de control.
Les veus i coros les farem després en altres sessions, encara no sabem quan ni a on (intentarem no penjar-nos gaire *). Però serà l’únic que gravarem més tard perquè tots els overdubs, solos, arranjaments… s’han de fer a Casafont perquè sinó si que es notarien coses rares (previs diferents, sales diferent … ja ens va passar en l’anterior). Per tant, tenim unes 4 hores per tema, glups!!!
El tema claca. No ens acabem de decidir. Volem tocar sense claqueta, sabem que si ens retrassem una mica no passa res **, a no ser que sigui de penalti y expulsión. Preferim això per a poder captar una mica més el feeling del directe. És una anada d’olla? Les probabilitats de poder editar correctament en una gravació sense claca són poques. El pitjor de gravar en directe és fer un take puta mare i cagar-la al final. Amb claca ho arregles en un moment, sense claca… no. Ens fa por repetir fins a la sacietat una cançó perquè perdrem volada. A més, les estructures de les cançons no són precisament senzilles……
Hem estat escoltant bastant el disc Viva! de Sanjosex. Ens agrada molt el que transmet: aquesta frescor i espontaneïtat. Semblava gravat així, en directe. El Guillem em va dir que ens escoltessim Le Petit Ramon, i la veritat és que mola, i aquest sí que segur està gravat així. Té un rotllo molt autèntic.
Ho estem preparant molt, i assajant força. Anant molt conscienciats, pensant què volem aconseguir per no perdre ni 5 min. quedant-nos en blanc un cop estiguem a dins l’estudi. Tot això ho portem bé.
Però tampoc ho podem planificar absolutament tot perquè precisament volem intentar captar aquesta espontaneïtat. Ens és difícil tocar dos cops igual una mateixa cançó, les cançons tampoc estan tancades al 100%, i ens deixem espais per a certa improvització. Trobar aquest punt intermig està sent el més complexe.”
* no ho hem aconseguit.
** vacil·lar lleugerament en el tempo = fluctuar.