Fer un disc és difícil de collons!


Fer un disc és molt difícil. Collons! Difícil de veritat.

Hem d’estar contents que avui en dia en el panorama/escena tan fenomenal que tenim és fan obres amb els 5 sentits. Realment hem d’estar orgullosos, com a músics i com a espectadors, de viure aquest moment.

No es regala res i tot costa un ou, i tot hi així hi ha tantes bones propostes…

Esperem que no es destrossi, com s’acostuma a fer en aquest collons de país amb les coses que funcionen i creixen des d’abaix.

Fer un disc és algunes nits desvetllat, moments en que un plegaria veles, decisions que s’han de prendre sense estar consensuades, decisions que es prenen sense estar-ne convençut, idees que resulten que costen un ronyó, obsessions que no porten enlloc, molta il·lusió, molta vida projectada en quatre cançons…

En realitat, intentem plasmar el nostre present, sense gaires històries més. Hi projectem les nostres il·lusions, esperances i tristeses.

Hem hagut de donar moltes voltes sobre com fèiem el disc, quines cançons? com les gravàvem? com les mesclàvem? en quin ordre les posàvem? En aquests temes ens hem anat posant d’acord.

Però a l’hora de pensar la portada i el disseny és quan hem tingut una desavinença clara, formal i frontal. La imatge de més amunt n’és la prova. Hi havia dos estils, l’orgànic i el de línies fredes. Hi hem donat voltes, i voltes i voltes…

Ara ja està, ale jacta est, només esperem poder arribar a la gent amb la música i poder presentar el disc en directe com creiem que es mereixen aquestes cançons. Les nostres inquietuds i experiències dels darrers temps queden impreses a les Fluctuacions de l’Apòstol/Flam.

Tags: , , , ,

Leave a Reply