Amics del Bosc

Fotografies realitzades per Paula Rúpolo per la web Música-Pavê.
Aquí podeu llegir l’entrevista. Moltes gràcies i Obrigado!

“En el primer període de l’evolució humana, l’art era màgic i no es diferenciava de la religió i de la ciència. En un segon període, el de la divisió del treball i de la separació de la societat en classes, l’art resultà el millor mitjà per a superar l’aïllament de l’individu, en establir un pont entre ell i el patrimoni comú dels homes. En la societat burgesa moderna, on la lluita de classes ha esdevingut més intensa, l’art tendeix a separar-se de les realitats socials i a transformar-les en mites gratuïts. En el món socialista, l’art s’ha sotmès a exigències socials específiques i ha passat a ésser un simple mitjà d’educació i de propaganda. Però en una societat realment humana, quan desaparegui el conflicte entre l’individu i la col•lectivitat, la funció de l’art no haurà de consistir ni en la màgia ni en l’educació social: ha d’esdevenir una activitat normal de l’home lliure.”

Extret de la contraportada de La necessitat de l’art escrit per Ernst Fischer. Col•lecció a l’abast, 48. Edicions 62, 1967.

“[...] En muchas comunidades africanas al niño se le pone un nombre que hace referencia a un acontecimiento que ha ocurrido en el día en que nació. Edu era la abreviatura de education, porque el día en que Edu vino al mundo en su pueblo se abrió la primera escuela.

De ahí que en los lugares donde el cristianismo y el islam no se había implantado con fuerza, la riqueza de nombres que se ponía a la gente era infinita. En ello también se expresaba la poesía de los adultos, que dotaban a sus hijos de nombres como Mañana Fresca (si el crío nació al amanecer) o Sombra de Acacia (si vino al mundo bajo ese árbol). En las sociedades que desconocían la escritura, con ayuda de los nombres se registraban los acontecimientos más importantes de la historia antigua y contemporánea. Si el niño nacía el día en que Tanganica había obtenido la independencia, recibía el nombre de Independencia (en swahili, Uhuru). Si los padres eran incondicionales partidarios del presidente Nyerere, podían llamar a su hijo precisamente así: Nyerere.

De esa manera, desde hace siglos se ha ido creando una historia, no tanto escrita como hablada, con fuerte -por personal- grado de identificación: mi identificación con mi comunidad la expreso con el hecho de que el nombre que poseo glorifica algún acontecimiento inscrito en la memoria de un pueblo del que soy parte.

La introducción del cristianismo y del islam redujo este rico mundo de poesía e historia al centenar escaso de nombres sacados de la Biblia y del Corán. Desde entonces, ya no había más que James y Patrick o Ahmed e Ibrahim.”

Extret de Ébano escrit per Ryszard Kapuściński, pàg. 76 Editorial Anagrama, 2000.

Hem trobat pels carres del barri de Gràcia algun cartell del Pipop i n’hem fet una foto. Mola!!

El 23 d’octubre estarem tocant a Sant Pere de Ribes i compartirem escenari amb Estúpida Erikha que tenen cançons que posen la gallina de piel [Els Àngels Ploren Així a l'Spotify], i un amic pintor que els hi ha cedit la portada. Un artista amb moltíssima sensualitat, sensibilitat i talent a dojo: Conrad Roset.
Ja tenim ganes d’anar a Sant Pere a fotre-hi soroll!

Però el més interessant ha estat la trobada fortuïta amb el Sr. Eusebi.

(més…)

Quan remenes paperots amuntegats apareixen algunes sorpreses.


Del paper a la cançó hi ha un click:

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

I si vols descarrega-la!

… de quan el Photoshop s’associava al Fotoprix, i els copy/paste eren amb pegamento y medio.
Si penseu que és una collonada, no us preocupeu: sou persones de profit.

Avui a les 16.00h ens entrevisten al programa de ràdio Seguirem Somiant que s’emet per Mataró Ràdio al 89.3 FM.

Podeu escoltar-ho en directe akí!